Rani Bruchstein
Tel Aviv, 1973
Bruchstein, autodidacta, cerca establir una estreta relació amb els seus subjectes. La relació comença amb una invitació a l’estudi, seguida d’una breu entrevista per a determinar qui encaixa millor en el projecte. Fins al moment, ha convidat a desenes de persones, amb les quals ha passat hores, si no dies, conreant la proximitat i la intimitat fins a sentir la seva confiança amb ell i la camera. En aquest moment, els demana que es revelin gradualment, capa per capa, física i mentalment, al mateix temps que els cobreix de maquillatge com una màscara: s’amaga d’una banda i es revela i descobreix per l‘altra.
Durant les sessions de fotos, ha fet centenars de fotos en un intent de capturar el moment precís i l’expressió que s’ajusta a la seva visió. El seu objectiu és traslladar a la superfície les emocions internes: cos, rostre, gestos i expressió. Bruchstein fa servir llums i ombres per a emfatitzar l’estat d’ànim i les emocions a mesura que esborra els límits. Els colors i les capes de maquillatge s’utilitzen com a accessoris per a expressar la força interior dels seus models i difuminar la línia entre l’interior i l’exterior.
Els personatges de Bruchstein interactuen amb la Història de l’Art, així com amb les figures andrògines contemporànies. Tenen erotisme, però és asexuat. Les fotos són minimalistes i, no obstant això, plenes de color, contrast i seducció. Els subjectes són sovint fotografiats amb els ulls tancats, atrapats dins el seu món imaginari.
