Nei Alberti (Sant Feliu de Guíxols, 1975)
Oportunitat dirigida, inconscient compassat, sorpresa percebuda, immediatesa calmada. Aquests conceptes gairebé oposats, el balanç dels quals l’artista ha de manejar, són els fonaments mateixos del seu últim treball. Deixant fins a l’últim segon la possibilitat de canviar la direcció de l’obra mitjançant el manteniment del misteri, l’ansietat, la por i l’alegria de crear, a costa del moment; i, a través de l’espai en el qual habita l’escultura, l’espai que genera i/o conforma, i el moviment causat per l’ocupació de l’espai, els converteix en els elements clau de la seva recerca com a artista, de la mà de la seva recerca com un esser individual.